Avui diumenge hem anat amb la família i uns amics a la Platja de Pals. Magnífica. Un dia de sol, poquet vent, aigua gelada però transparent al màxim. Hem fet un forat al terra i hem començat a posar-hi troncs per encendre un foc. Tots plegats anavem buscant tronquets a prop de les dunes que hi ha al peu del que era Radio Liberty (l'emissora yanki per als països de l'est durant la guerra freda). Com que les antenes de Radio Liberty ja no hi són, han tirat enrrere les xarxes metàl.liques un xic cap a dins i ara els banyistes caminen pel que era l'antic camí de ronda dels soldats americans que hi havia.
Jo de nen vaig saltar un cop per recollir una pilota (la xarxa arriba al pit) i un soldat em va espantar de debò (que l'ànec Donald el perdoni)...
En aquestes que caminant amb molt de compte pel peu de la duna just al començar la sorra de la platja, ho he vist.
El primer que he pensat ha sigut un viatge en el temps. Després, d'una manera racional m'he dit: "No sabia que la Coca Cola tornava a fer aquest envàs!". L'he agafat i girant l'ampolla he al.lucinat: Data de caducitat NOV 87 !!!
La sorpresa ha estat majúscula, l'ampolla encara estava mig plena. Si caduca el 87, vol dir que deu ser del 1984...
Pel meu cap han desfilat a velocitat de llampec el Tarzan Boy de Baltimora, les Nike Wimbledon, els jerseys Privata, el Max Mix retransmès per Radio Minuto en la calle Teodoro Roviralta, la Sabrina, els clauers i moneders Mistral, la primera saga de V (uve), les xocolates desfetes el dissabte per la tarda... tot de coses que ja que les recordes vol dir que les has viscut en aquesta vida.
D'aquesta ampolla en qüestió recordo que m'agradava trencar aquesta cel·lofana que encara es conserva tan bé i anar donant voltes al voltant de l'ampolla fins a fer una tira llaaaaaarga. Era la típica ampolla que et posaven a la motxilla per anar d'excursió.
Quantes decisions he pres, quant camí he recorregut, quants errors, quants encerts distancien aquesta ampolla del meu món ara mateix. És l'ampolla que podria haver portat al viatge de final de curs de 8è d'EGB i aquí estava, mig enterrada a la sorra, davanat de l'antic camí de ronda dels soldats yankis.
La curiositat m'ha portat a obrir-la. He fet un esforç en el que m'he recordat el Bob Esponja intentant obrir una ampolla de Ketchup per a demostrar lo "rudo" que era.
El tap ha acabat cedint tot i que el pas del temps l'havia "cosit" a l'ampolla.
Primera sorpresa: Encara fa olor de Coca Cola (com si l'hagués comprat ahir). Això és per a bé o per a mal... els conservants travessen mil.lenis.
Segona sorpresa: Encara hi havia gas. O bé es tracta d'una desena autofermentació dins de l'ampolla, cosa que convertiria aquest refresc en un GRAN RESERVA o resulta que el millor lloc per conservar un refresc Yanki és enterrant-lo en una base Yanki i mentrestant anar a conquerir altres països...
Un dubte infantil: La provo ??
Ostresca, aquests records teus de llavors són també els meus, aquest viatge de 8é és també el meu, i aquesta Coca-cola és l' Stargate del passat que et permet ser més conscient del que ja ets.
ResponderEliminarJo no en veuria. No per la caducitat. Si no pel mirar cap endavant.
M'agrada el teu comentari. Consti que les xocolates desfetes tot mirant la primera saga de V, eren a casa teva Toni.
ResponderEliminarI sí, crec que si en begués una mica, faria un viatge astral del qual potser no tornaria... millor mirar endavant.